El 2 de juliol de 1901, després de l’adquisició de diverses finques amb les seves aigües (Can Passanals, Can Rafegues, Mina de la Bas, etc.), Antoni Artés i Puig obté l’autorització i els permisos del “Gobierno Civil, Sección Obras Públicas” per canalitzar part de la carretera de Valls cap a Igualada i construir dos embassaments, amb la qual cosa esdevé la primera empresa d’abastament d’aigua potable de l’Anoia. El primer contracte de subministrament del que es té coneixement és de 1.000 litres d’aigua diaris al preu de 15 pessetes anuals, a la finca de la Rambla Nova, 30, propietat de Sebastià Franch i Jové. A partir de llavors i de mica en mica, els Igualadins primer i els Montbuiencs més endavant anaven sol·licitant l’adquisició d’aigua, amb la qual cosa el cabal fix va a començar a ser insuficient. Les inversions i esforços realitzats durant aquesta primera etapa són fruit de la necessitat d’aconseguir un major cabal d’aigua. És a partir d’aquest moment que Igualada pot crear la xarxa de clavegueres i convertir-se així en una ciutat moderna i sense fang als carrers.