Des de sempre l’aigua a l’Anoia ha estat un bé escàs. A finals del segle XIX l’aigua que brollava de la Font de la Carota i de la Font Vella que la població d’Igualada utilitzava per a us domèstic va esdevenir insuficient. Llavors es va realitzar la portada d’aigües de l’Espelt que es va celebrar amb la construcció del monument al déu Neptú.
És en aquesta conjuntura que l’any 1901 un contractista d’obres públiques, Antoni Artés i Puig, va crear la primera xarxa de distribució domiciliaria d’aigua a l’Anoia iniciant una nova etapa en el proveïment d’aigües; etapa que sens dubte, havia de suposar un gran pas en el benestar dels nostres avantpassats.
La veritat però, és que tot i aquesta portada d’aigües la situació seguia essent deficitària, sobre tot els mesos d’estiu quan per tal de suplir l’escassetat dels cabals de les fonts públiques una carricuba anunciava al so d’una campaneta la venda d’aigua potable.
