L’any 1925, Antoni Artés adquireix en propietat la finca de Can Bou, amb les seves aigües, coneguda com “Cal Cundu”, al terme municipal d’Orpí. Antoni Artés mor el 12 de juliol de 1927 sense poder veure realitzat el seu somni de portar a Igualada un cabal important i constant d’aigua. El negoci de les aigües passa a mans de la seva filla Rosa Artés i el seu gendre Salvador Murt, que continuen ampliant la xarxa de distribució i portant a terme, el 1932, la que serà fins aleshores la inversió més important realitzada, la portada d’aigües de “Cal Cundu” fins a Igualada, passant per Orpí i Santa Margarida de Montbui i expandint la xarxa en aquestes poblacions.

A partir de 1934 Igualada, Santa Margarida de Montbui i Orpí ja es proveeixen de les aigües de Can Bou i de la mina de l’Alemay, dels pous del Matosas, de la mina de la Bas i dels embassaments de Can Rafegues i de Can Farré que s’alimenten del Torrent Garrigosa. La portada d’aigües de Can Bou va suposar un gran pas endavant en el subministrament, tant pel que fa a la qualitat, ja que l’aigua de la Ubaga de les Fonts dels Creixents (nom del paratge on es troba el manantial) és d’una gran puresa, com pel que fa a la quantitat que gràcies a les importants inversions que es van dur a terme va resultar suficient per l’abastament a les poblacions.

Destaquen la construcció del dipòsit general de Coll Bas, situat damunt l’ermita del mateix nom i la instal·lació de les primeres bombes de pistó de la casa Nord-Americana Worthington, que impulsaven l’aigua de les fonts de Can Bou fins l’esmenta’t dipòsit. En agraïment a les facilitats donades per passar les canalitzacions es va subministrar aigua gratuïtament a algunes fonts de Santa Margarida de Montbui i d’Orpí, com ara la
Font del Cumú.